SITGES PLATJA D'OR: 1870: LA RIBERA I LA PUNTA DE SITGES (1)

 

http://sitgesplatjador.blogspot.com

SITGES PLATJA D'OR: 1870: LA RIBERA I LA PUNTA DE SITGES (1): Avui encetem una nova sèrie dedicada a la Punta i al Passeig de la Ribera, a baix a mar per els sitgetans, i ho fem amb una fotografia fan...

EL PONT D'EN DOMENECH (i 2)

Detalls de Sitges. El Pont d'en Domenech

Inicialment més senzill, amb barana de ferro i sense cap tipus d'ornament i decoració, el pont del torrent de la Bassa-rodona i que popularment se l'anomenava pont d'en Domènech, tingué aquest nom degut a que fou sufragat per Pere Domènech i Grao (americano, fill de pare sitgetà i nascut a Isla Cristina), cap a l'any 1877, pagant les despeses de la construcció, obres necessària que probablement li aportà la consideració i el respecte entre els seus conveïns. Aquestes obres, permeteren la prolongació del passeig fins a la caseta d’en Birosa, al capdavall de l’actual avinguda de Sofia. Posteriorment, a principis de segle XX, el pont va ser restaurat i decorat segons l'estil modernista del moment. Aquesta reforma doncs, va tenir lloc l'any 1900 i es va inaugurar conjuntament amb les escales de la Punta, i fou gràncies a la casa comercial de Santiago de Cuba "Serra, Vidal y Cª".

L'antic pont vers 1880

El pont ja construït, vers 1910

Detall del pont, situat davant de l'Hotel Subur, c. 1920

Alguns elements decoratius del pont ja han desaparegut. c. 1959

DE SITGES A VILANOVA

La platja de la Fragata l'any 1889

L'article de Luciano Garcia del Real -publicat a La Ilustració Catalana per la primavera de 1889-, recull les seves impressions del viatge que va fer a la nostra vila, en ocasió de la visita a la Biblioteca-Museu de Victor Balaguer. Garcia del Real, en els articles original -que he escurçat en aquest bloc- fa un repas també als principals conreadors de Malvasia, a més de fer esment a alguns dels principals prohomes de Sitges. El dibuix de la part superior en blanc i negre és una il·lustració feta a partir d'una fotografia de la Fragata, que també es va publicar al mateix setmanari. L'autor -de la fotografia- correspon a Joaquim de Miró i Argenter.

DE SITGES A VILANOVA

(Notes d’un viatger)

Al celebrar-se la inauguració de la Biblioteca-Museu Balaguer, hauria realitzat el meu desig de conèixer Vilanova, però retingut a Madrid per ocupacions peremptòries, em fou impossible correspondre la invitació que vaig rebre per aquell acte memorable. Però al cap de vall he pogut acceptar la del meu estimat amic, el director de la Il·lustració, de consignar unes notes de viatger en aquestes planes honrades per tantes il·lustracions de les lletres i de les arts. [...] 

Fins arribar a Castelldefels, el paisatge és mes campestre que mariner: horts ben cultivats, vinyes, caserius aquí i allà: però després pren el vigor de tons i el majestuós continent del mar. Ses ones venen acostant-se tant que arruixen els rails de la via i res tan ermós com aquella immensa planura blava de cristalls movibles i enlluernadors que es fonen amb el cel als raigs d’un sol de maig, solcada per una que altra vela, i rondinant sordament com irritada del atreviment del tren que ens condueix.

Colles de xicots belluguen per la sorra de la platja. Els uns juguen, els altres treballen fent l’aprenentatge de la gent de mar.

Allà es veu Sitges. sa airosa torre sembla un niu de gavines; i el cinturó fosc de la mar fa ressaltar la blancor de son pintoresc caseriu.

Amb raó m’asseguraven que Sitges no deu solament sa fama a sa Malvasia i a son Moscatell. És un dels pobles més bonics de les costes del migdia i recorda els de  les antigues colònies gregues, segons les descripcions d’Hèrodot i Plutarc. Desde la torre de Sitges es descobreix un dels panorames més bells i magestuosos que pugui imaginar-se.

La població es distingeix per la netedat que s’observa en tot; en carrers, en edificis i en establiments i la netedat es el millor signe de la cultura i del benestar. En cada casa hi viu una família, i consten generalment de planta baixa i pis amb l’esbarjo del pati o jardí.

Aquesta amplitud que es respira i comoditat en les habitacions son el principal fonament de la salut que es respira a Sitges i que es revela en els bells rostres moreno-sonrosats de ses filles com en les enèrgiques faccions de sos marins.

Joaquim de Miró

Per això l’escullen moltes famílies de Barcelona i altres punts per passar-hi llargues temporades, i per aixó hi tenen ses torres no poc mimats de la fortuna. És població molt agradable per al foraster, que hi troba de seguida servicials amics. [...]. 

Em sembla haver dit ja que és molt bella i pintoresca la ribera de Sitges; no hi falta sinó una cosa: arbres frondosos que atenuïn els rigors del sol en les immediacions d’aquella platja. No obstant, sembla que prospera la plantació feta recentment pel senyor Oliva i d’aquí a quatre o cinc anys s’haurà realitzat aquesta aspiració de sos gelosos veïns, gosant de la frescor i amanit d’una rambla a la vora del mar.

I ja que parlo de frondositat diré que una de les hores mes agradables que he passat a Sitges fou la darrera d’una tarda, en ple maig, en la magnifica possessió de D. Salvador Vilanova prop de la platja. En diuen “l’horta” i ve a ser un parc deliciós poblat per un bosc de tarongers i llimoners barrejats amb fruiters de diverses menes i amb els mes bells mostraris de l’art de la jardineria. Allí un ermós estany d’aigües transparents, on se gronxa una barqueta, em porta a la memòria algun passatge de Walter Scott i dominant-ho tot sobre un turó, un preciós pavelló, estil renaixement. [...]. He de fer menció de la única fonda de Sitges, no perquè son propietari sigui un excel·lent cuiner, ni per la netedat extremada de ses habitacions, ni per l’amabilitat i atencions amb que es serveixen, sinó per haver-la batejada amb un nom oportú. En lloc de posar-li, per exemple, “Gran Hotel de les Tres Estrelles” o altre d’aquests rimbombants amb que la generalitat de fondistes espanyols vol imitar la exageració francesa, ha tingut el bon gust de posar-li Fonda Suburense, tenint en compte l’origen de Sitges.

L. Garcia del Real. La Ilustració Catalana. 15 i 31 de maig de 1889, núm. 212 i 213

VISTA DE SITGES DES DEL FONDAC

Santiago Rusiñol. Vista de Sitges des de la Creu de Ribes. 1892

Vista de Sitges des del Fondac. c. 1895 Fotografia : Família Picas

Vista de Sitges vers 1915. Fotografia : A. Toldrà

Fotografia actual

L'ESCULTOR ENRIC CASANOVAS

EL MONUMENT A GAIETÀ BENAPRÉS

Inauguració del monument al Dr. Gaietà Benaprés

Sobre l'escultor Enric Casanovas (Barcelona, 1882-1948) se n'ha parlat darrerament a partir d'alguna exposició sobre la seva vida i obra, a través de la seva correspondència amb altres artistes i amics, com Picasso, Maillol, Gargallo, Sunyer o Salvat Papasseit, entre altres.

Casanovas va ser un escultor nascut al Poblenou : Tenia davant els ulls una platja grisa, de sorra enterbolida de totes les escòries llançades, i un aire que es fa dens amb el fum de les fàbriques. Gasòmetres i cloaques. Parets de rajola vermella o encalcinada, d'una calç bruta”. La seva escultura es troba enmarcada dins els valors del mediterraneïsme dels noucentistes. Estudià a Llotja i amplià els seus coneixements escultòrics al taller de Josep Llimona. El 1898 va participar per primera vegada en la Exposicion Nacional de Bellas Artes de Zaragoza.

L'escultura femenina de Casanovas usava formes pesades, suaus, cames sòlides i mans útils i actives. La dona, te rostre adornat per un somriure que fa reviure l'esperit grec arcaic amb forta personalitat. Josep Carbonell i Gener a la revista Terramar escriu : Així sou vos, Enric Casanovas, la revelació més formal, avui, del geni català. Amb la vostra obra comença la plàstica eugenèsia de la raça. Vos sou el clàssic, l'home més pregonament arrelat a la pròpia terra i el que més oberts té els braços a la universitat del cel. Germà dels helens, heu dominat la forma i ara bufeu per sobre les vostres escultures l'alè de la vida.

L'Estàtua, poc desprès d'inaugurar-se

Programa de la Festa Major, 1916

Al Sitges del Noucentisme, quan Maricel és pràcticament acabat i quan Terramar era encara un projecte, es reprén la idea de la construcció d'un monument al doctor Gaietà Benaprès. Joaquim Sunyer escriu a Casanovas, integrat com estava a les iniciatives del nucli noucentista sitgetà. Anteriorment, Trinitat Catasús havia alertat de la necessitat d'honorar la figura d'aquest metge, estimat per tot el poble, i proper a les iniciatives culturals. Recordem que Gaietà Benaprès, entre altres coses, fou impulsador, de la primera biblioteca de Sitges, situada a les dependències de l'Ajuntament. La proposta de l'escultura fou un medalló o alguna altra forma similar, de bronze que representés al·legoricament, el reconeixement del país al seu caritatiu metge. Segons carta de Sunyer a Casanovas : incrustarem el bronze en un gran bloc de pedra que serà col·locat en el passeig del costat del mar. (…) No has de fer necessàriament un medalló, també estaria molt bé una forma rectanguar. Fes-ho com et sembli. La inauguració es farà el 25 d'agost, dia de la festa major. [Carta de Sunyer a Casanovas, s/d. Arxiu Casanovas.]

La inauguració va ser tot un esdeveniment, com s'explica a l'Eco de Sitges, el 3 de setembre de 1916. Trinitat Catasús llegí el parlament i lloà la figura: “Es pura i simplement una oferta votiva a l'Amistat i calia presentar-la amb la mateixa simplicitat que's dona una flor, perquè Ell, l'home venerat, així ens oferí, dia per dia, sa existència”. L'alcalde dedicà unes paraules a Casanovas que “amb traça sobirana, ha creat una matrona ideal que, exuberant de bellesa, omple de flors l'arca santa ont reposa el Dr. Benaprès. Mai Sitges fou tan bellament personalitzada i el deure de gratitud queda satisfet”.

L'Escultor Casanovas. Ariel, febrer 1948, núm. 15

Enric Casanovas, escultor i amic, Fundació Caixa Girona, 2009

MINGOTE

Mingote. ABC 1962

SOBRE L'ESGLÉSIA PARROQUIAL

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT BARTOMEU I SANTA TECLA

Extret de L'Eco de Sitges, 2 de març de 1924. BPSR-CL

Desprès de comentar en alguns posts algunes de les ermites de la nostra vila, ara toca fer un breu sobre la nostra parròquia a partir d'algunes anotacions existents. A grans trets, aquestes son les dades més rellevants, extretes dels manuals d'història local : 

La Parròquia de Sant Bartomeu i Santa Tecla, està situada a l’indret més escaient de la vila: la placeta del Baluard. Podem donar com existent la esglèsia parroquial de Sitges en el segle X, i dedicada sota l’advocació de Santa Tecla, també patrona de Tarragona, la qual cosa hom la relaciona a l’estar Sitges sota l’arxiprestat d’aquesta ciutat, cas d’èsser la mateixa que en parlen els escrits del segle XIV. Sembla que abans d’enderrocar-se la que existia el 1665, deuria haver-se construït una altra, en temps de la reconquesta, doncs l’augment extraordinari del veinat el 1363, el parlar-se dels altars dedicats a Sant Llorenç, a Sant Macari i a la Mare de Déu del Roser, dels que no es feia esment abans, la construcció del nou retaule de Sant Bartomeu i Santa Tecla del segle XV, i el tractar-se aleshores d’un temple que quan menys tindria sis-cents anys, son raons algunes d’elles de prou pes per a inclinar-nos a pensar que l’enderrocat en aquell any no era el primitiu.

ESGLÉSIA GÓTICA

En aquesta església, temps del cavaller Bernat de Fonollar, hi havia unes pintures mural de Ferrer Bassa, pintor del S. XIV que obtingué un gran renom a tot Catalunya. També hi havia dos altars, dedicats l’un a Sant Pere Màrtir i l’altre a Sant Miquel – per a la conservació dels quals Fonollar va ordenar en el seu testament unes deixes de diners- i quatre altars més dedicats a Sant Vicenç, Sant Macari, Sant Llorenç i la Mare de Déu del Roser, que completaven el conjunt devocional dels nostres avantpassats.

L’advocació mariana també ens ve d’antic, ja que a part del culte a la Mare de Déu del Vinyet, el 1433 ja s’establí la confraria de la Concepció.

Pel que fa al titular de la Parròquia, Santa Tecla, al final del s. XV s’uní Sant Bartomeu, encara que no se sap per a quina raó, i així el 1499 apareixen els dos sants al mateix retaule.

Si bé el 1648 es parlà d’engrandir aquesta parròquia, les guerres, l’estat financer de l’Universitat de Sitges (Ajuntament) van fer desisitir de portar-ho a terme, encara que poc després, s’acordà finalment d’engrandir l’edifici o construir-ne un de nou.

ESGLÉSIA ACTUAL

Segons notes de les despeses parroquials de 1595, s’abonà l’almoina al rector de Ribes per haver predicat el 24 d’agost l’ofici de Sant Bartomeu, la qual cosa vol dir que, en aquella època, el patró de Sitges era Sant Bartomeu i ja es celebrava Festa Major.

L’actual església es va construïr en el segle XVII sobre l’anterior més petita, que les exigències de determinats moments van fer enderrocar per construïr-ne una de millor. S’acordà edificar-la el 14 de març de 1664, ja que el temple era massa petit per a la munió de gent que s’hi reunia en les grans diades i les queixes del veinat anaven en augment.

Les obres de construcció van durar de 1665 a 1671, senyalant-ne el 24 d’agost per la nova benedicció, però no tingué lloc fins el 19 de juliol de l’any següent. No va ser però fin el 1684 que es va acabar definitivament, costant en total 52.000 lliures catalanes.

És un edifici barroc de tres naus, la central més alta, amb capelles laterals i tribunes superiors. L’absis és de planta poligonal i té un cor als peus. La coberta descansa sobre arcs de mig punt. L’entrada de la façana era senzilla, sense el cancell que té actualment. A la dreta de la façana s’alça el campanar, de planta vuitavada i formada per tres cossos superposats. A l’esquerra s’alça la torre del comunidor de planta quadrada, la qual data del 1674 i el 1868 s’hi van col·locar les campanes i el rellotge de la vila, després d’enderrocar-se la torre de les hores del carrer Major. L’any 1774 es formalitzà l’engrandiment del temple, quin projecte d’obres existeix als arxius del Bisbat i de la nostra Parròquia, amb pressupost de 17.800 lliures.

Sota el cor hi ha dos sepulcres gótics del segle XIV, que contenen les restes de Bernat de Fonollar i de Galceran de Ribes i de Galceran de Pacs, procedents de l’antic temple gòtic.

El 1815 s’acabà de construir un nou altar major el qual costà 1.500 lliures catalanes. El 1844 fou restaurat i daurat i va ser destruït i cremat el 1936. Es va construir una nova capella del Santíssim, adossada al costat dret del temple i beneïda el 19 de març de 1856.

Algunes altres obres que posteriorment s’han anat realitzant i que cal esmentar és el fet de la inauguració de la il·luminació elèctrica. Això passava el 19 de març de 1916. Entre els anys 1941 i 1942 s’amplià el presbiteri amb un absis i es van fer altres reformes. El 1952 es va fer un baldaquí sobre l’altar major i el 1960 es van posar aranyes a tot el llarg de la nau. El 1966 el baldaquí va ser desmuntat i l’altar major es va girar de cara la nau.

Actualment, al portal de Santa Caterina trobem una pintura d’Arcadi Mas i Fondevila. Aquest portal té el nom traslladat d’un altre portal, ja desaparegut, que era a la façana de migjorn de l’antiga parròquia.

L'edificació de la banda de mar va ser afegit el 1854. En fer-se aquesta ampliació, que comprèn la capella del Santíssim i la Mare de Déu de Montserrat, va quedar tapada una de les portes de l’esglèsia, que en l’edifici del segle XVII era lateral, però que potser en l’esglèsia primitiva era la principal.

RETALLS DE SETMANA SANTA

La Voz de Sitges, 1 d'abril de 1894. Fons locals - BPSR

Retalls de Setmana Santa

(Diàlegs caçats al vol)

Entre filharmònics:

-Que et sembla la música de la processó, Juanito?

-Péhe. Que vols que et digui? Amb els pocs músics que son, mes malament ho podrien fer?

-Tens raó. En totes les coses sempre hi ha un pitjor.

Entre marinos:

-Que, no ho veus Grabat que van enflocats els jueus de Ca'n Domènech?

-Me casu en ronda, prou que ho veig. Que vols dir que els faran prendre les cédules també?

-Noi, pregunto al seu amo.

Entre beates:

-Quina diferència, senyora Munda, de les processons d'ara amb les dels nostres temps! Alló era un gust.

-Ai... ja ho pot dir senyora Francisca, ¡Qui hi pogués tornar!... amb aquestes dides tothom anava a la processó per complir penitències o per devoció, però ara amb aquest dimoni de gentota que en diuen narquistas tot està perdut!

Entre borratxos:

-A on vas Xato tan mudat?

-A buscar la mona

-No cal pas que hi vagis

-Perquè?

-Perquè ja la portes.

Entre dones tafaneres:

-Que és estrany Paula que tardi tant en sortir el misteri de la Dolors?

-Perquè diu que esperen músics de Vilanova.

-Músics de Vilanova en aquesta hora? ¿Guatlla?

Joan Fura

PASSEIG DE LA RIBERA

Primera línia de mar (la Ribera), l'any 1889. La xemeneia de la fàbrica, les barques i les primeres construccions senyorials són exemples dels canvis de finals de segle que es vivien a Sitges. Anys més tard hi hauran les primeres palmeres vingudes d'Elx i l'estàtua del Greco. Fotografia: Familia Picas

La Fragata i Passeig de la Ribera actualment

CAMPDÀSENS

Campdàsens, vers 1929

Dediquem un petit apunt a Campdàsens i concretament a la seva esglèsia, seguint amb la línia de fer un breu recorregut a les nostres ermites sitgetanes. 

De Campdàsens podem dir que la seva toponímia consta almenys des del segle XI (Campus asinorum). El territori era de propietat reial i en foren feudetaris Bernat de Centelles i Bernat de Fonollar. Al cap d'uns anys, el rei Pere el Cerimoniós d'Aragó, va tornar a comprar el "mer i mixt imperi" i la jurisdicció de la vila de Sitges, juntament amb la quadra de Campdàsens, l'any 1385 i en féu donació al seu cunyat Bernat de Fortià. Però el seu successor, Joan I, per qüestions econòmiques, hagué de vendre, altra vegada, tots els drets sobre els castells de Sitges i Campdàsens a la Pia Almoina l'any 1390.

El 1686 es va fundar a l'esglèsia de Campdàsens un benefici atornat pel bisbat de Barcelona a un membre de la familia Robert. A l'esglèsia del "caseriu" continuaven celebrant-se els oficis religiosos amb l'assistència d'un capellà domiciliat a la casa annexa, el qual s'encarregava també de fer escola diària als infants de tota la contrada veïna del massís, que llavors era molt habitada.

No queden restes de l'antiga capella del segle XIV, dedicada al Sant Crist. L'esglèsia actual fou construïda gràcies a Francesc Robert i Batlle, pare del Dr. Bartomeu Robert, propietari i hereu de les terres de Campdàsens i can Llussà, el 1853, sota l'advocació de la Preciosíssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist. Contenia -segons es desprèn de l'article de Pilar Casas i Robert- una gran imatge de Jesús Crucificat, juntament amb tots els ornaments necessaris per a celebrar la missa. Al costat hi ha una casa o rectoria, destinada a l'allotjament del capellà.

Com és ben sabut, cada primer diumenge de juliol se celebra la seva Festa Major, amb tot un gruix d'actes organitzats pels Amics del Garraf, entitat que vetlla per la preservació d'aquests paratges i la promoció de diverses activitats culturalss i lúdiques sobre el Massís del Garraf i el seu entorn.

Casas Robert, Pilar. Campdàsens, una llarga història. El Eco de Sitges, 23.VI.1990

Casas Robert, Pilar. El Dr. Robert i Campdàsens. El Eco de Sitges, 15.VII.1995

Muntaner, Ignasi Ma. Pregó de la festa de Campdàsens 2006. El Eco de Sitges, 8.VII.2006

Sastre Tutusaus, Jacint. La formació de l'antic arxiu de Campdàsens. El Eco de Sitges, 30.VI.1979