LA PLATJA DE SANT SEBASTIÀ

La platja de Sant Sebastià és notícia. Després d'uns quants mesos d'obres i pols ens trobem amb un nou passeig totalment renovat i tan canviat, que gairebé ni el reconeixem. Segurament hi hauran opinions per tots els gustos però com be diuen unes veïnes del carrer de Sant Sebastià que estàn encantades amb el canvi, troben un nou passeig amb més espai per al vianant, potser curt de llum al vespre, però més agradable que el ciment i l'asfalt que fins ara hi havia.

Llegint un fragment d'un article que Rafael Font i Farran va publicar a l'Eco de Sitges el 18 d'abril de 1998 i que ens remet a aquells temps passats on les caravanes sortien des d'aquest indret de la vila per anar a Barcelona, indret on fins cap al 1902 existia un dels portals d'entrada a la vila.

-

-

Platja de Sant Sebastià cap a 1920

LA PLATJA DE SANT SEBASTIÀ, PORTA DE BARCELONA

"Si el carrer de Barcelona, que condueix a la Platja de Sant Sebastià, porta aquesta denominació és perquè de l'esmentat indret sorrenc sortien els muls cap a la ciutat comptal. Cap a mitjans del segle XIX de carretera només hi havia la de Vilafranca per Sant Pere de Ribes. De la platja sitgetana un corriol de dos pams d'amplada, segons indica Emerencià Roig, passava pel costat de l'anomenada Creu dels Escarabats, tocant a Can Llopart, i després camí de la Trinitat fins a Sant boi, on empalmava amb la carretera de Barcelona.

Així, la platja de Sant Sebastià era un punt important, malgrat que de fet es trobava fora de les muralles que encerclaven [la vila], i que allà tenien una sola obertura cap els afores: el Portal de Sant Sebastià. Més enllà eren les vinyes i els camps. I entre les cases i el mar només l'extensió de sorra, sense cap mena de camí o passeig. El mateix era a la platja gran fins a la construcció de la Ribera, l'any 1840. La calma de la Platja de Sant Sebastià (...) es veia pertorbada, sens dubte, quan sortien diàriament les caravanes, de sis a set, cap a Sant Boi. el servei anava a càrrec de dues empreses rivals, segons el costum sitgetà, materialitzada pel Prado i El Retiro. Eren les agències d'en Pau dels Burros i de Can Pascaret. Aquesta darrera denominació, que suposo era un motiu, jo l'he sentit anomenar encara de criatura a les persones grans, malgrat que el servei de muls havia desaparegut ja. A l'any 1850 amb la carretera de Sitges a Vilafranca amb les diligències. I l'any 1881 amb la carretera de les Coses del Garraf. Aleshores allí fou un esdeveniment important. I ara la carretera de les foradades ha deixat aquell progrés una mica aigualit, el que són les coses".

Si voleu fer comentaris sobre com ha quedat la platja de Sant Sebastià o sobre qualsevol altre tema, ja ho sabeu!

Platja de Sant Sebastià. Juny de 2009

-

-

-

Font Farran, Rafael. Esguards cap endarrera. La Platja de Sant Sebastià, porta de Barcelona. L'Eco de Sitges, 18 d'abril de 1998.

LES FLORS I EL JARDÍ ÍNTIM. L'EXPOSICIÓ DE CLAVELLS DE SITGES

Fent una ullada a la publicació D’ací i d’allà de juny 1920, llegim un article sobre el clavell i l’Exposició Nacional de Clavells de Sitges. És un extens treball sobre el cultiu i les varietats de clavell amb una petita introducció sobre l’exposició de Sitges que ja en aquell moment generava expectació.Per aquells anys, la III Exposició ja considerada com Internacional va tenir lloc del 9 al 16 de maig als jardins d’El Retiro, essent alcalde de la vila el senyor Bonaventura Julià Massó i on una associació anomenada Els amics dels clavells va ser la organitzadora de l’Exposició.Anant una mica enrera, el 30 de maig de 1918 que va ser la data del Corpus Christi, també va ser el primer en celebrar-se una exposició de clavells i que fou ubicat al desaparegut Pavelló de Mar. Al migdia, d’aquell dijous, les autoritats municipals precedits pels gegants de la vila i per diferents personalitats i al so de la banda d’El Retiro conduïda pel mestre Francesc Montserrat es dirigiren al Pavelló de Mar per inaugurar la primera Exposició de Clavells. Els fundadors i 'ideadors' van ser Josep Serra Vivó, Rossend Bartés i Bota, Antoni Clará Busquets, Marià Carbonell Mirabent, Manel Sabater Carbonell, Josep Soler i Tasis entre altres.

La següent exposició de 1919 tingué lloc als jardins del Prado Suburense igualment amb gran èxit i al següent any es celebrà als jardins d’el Retiro, alternant-se cada any ambdues entitats fins el 1921 en que hi hagué una pausa, fins al 1929, on s’organitza aquest cop entre l’Ajuntament i la Sociedad de Atracción de Forasteros i que ocupà el recinte de La Vall, magníficament decorat. Això tingué lloc també l’any següent, el 1930, aquesta vegada amb la visita dels reis Alfons XIII i Doña Victoria acompañados de sus augustos hijos y brilante séquito. Desprès i entre 1931 i 1934 altra vegada s’alternaren els llocs d’exposició entre Prado i Retiro essent aquest darrer el darrer lloc on es celebrà abans no es tornés a recuperar l’any 1950, aquesta vegada sota el patrocini de l’Ajuntament de la vila i organitzada per el Fomento de Turismo de Sitges i l’assessorament tècnic i la col·laboració dels Amics dels Jardins de Barcelona.

(Imatge extreta del llibre d'Antoni Mirabent i Muntané: Exposicions de Clavells. Catifes de flors per Corpus).

Les flors i el jardí íntim. L’Exposició de Clavells de Sitges

La blanca Sitges (no podríem anomenar-la sense acompanyar el seu nom de l'adjec­tiu acostumat) ha volgut lluir una vegada més una de les seves gràcies: la gràcia dels seus famosos clavells; d'aquests clavells sense els quals és impossible imaginar-se-la. Però no eren els clavells, com de costum, lluint llurs tons vermells o roses sobre les blanques pa­rets, o fent gama multicolor en el terrat o en el pati: ara els hem vis­tos plegats competint entre ells llur bellesa.És tanmateix dig­ne de lloança el nom­bre i la qualitat de plantes que han concorregut a l’exposició. Els amateurs van en augment i sembla que també hi va l'interès de cadascú a superar-se. El més preat, per això, és que, mercès a l'ambient i a les exposicions, ço que era cosa sols d'amateur va a convertir-se en explotació assenyada i de profit. A Sitges s'està ja muntant un veritable establiment hortícola dedicat exclusivament al conreu del clavell.La nostra costa de Barcelona a Tarragona, té les mateixes característiques que la famosa Côte d'Azur; i allí una de les més grans riqueses és el conreu de la flor.Els molts establiments hortícoles que s’estan desenrotllant a Gavà, i aquests concursos a Sitges, ens donen les primícies d’un des­enrotllament, no llunyà, de la indústria hortícola en la nostra costa, que serà sens dubte una de les nostres futures deus de riquesa, ara que les facilitats dels transports permeten que totes les coses es facin al país adequat.

L'Exposició de clavells a Sitges es repetirà l'any proper i amb premis per a les varietats noves. Ens permetem observar a la junta organitzadora que els premis haurien d'ésser adjudicats preciosament als creadors de les varietats, i exigir comprovants, car altrament s'és exposat a premiar algú que sols haurà tingut la feina de comprar allà on sigui una va­rietat desconeguda; i el que convé és esperonar els veritables creadors, i no els introductors.

Artur Rigol

BIBLIOGRAFIA

Casanova, Rafael. Nostalgia de un tiempo pasado. Las Exposiciones de Claveles. El Eco de Sitges, 22 de julio de 1945, p. 1

Casanova, Rafael. Estampas suburenses. Triunfo indiscutible del clavel. El Eco de Sitges, 7 de juliol de 1946, p. 4

Mirabent i Muntané, Antoni. Exposicions de Clavells. Catifes de flors per Corpus. Sitges: Ajuntament de Sitges, 1997