DE LA FESTIVITAT DEL VINYET DE L'ANY 1850

Aqui tenim una petita notícia sobre els actes de la festivitat del Vinyet de l'any 1850 que, com es pot llegir, semblava talment una festa major completa, amb balls populars i castell de focs. Evidentment, la notícia no descriu gran cosa però dóna una idea de com se celebrava aquesta diada per aquells anys. Costums que anaven i venien en funció de qui ho organitzava però que segons sembla, s'havien celebrat amb tota pompa.

Los vecinos de Sitges están haciendo grandes preparativos para celebrar con toda pompa y lucimiento la fiesta de Ntra. Sra. de las Nieves, venerada bajo el titulo del Viñet. Para el efecto el dia 4 del actual, vispera de la festividad, saldrán á las dos de la tarde las numerosas comparsas que recorrerán todas las calles de la poblacion hasta el anochecer, hora en que se dirigiran al santuario del Viñet, cuyo altar mayor estará profusamente iluminado. En seguida se cantarán solemnes completas con música, y concluidas estas se disparará un hermoso castillo de fuego. El 5, dia de la festividad, desde el amanecer volverán á recorrer las calles las mismas comparsas que la víspera, y á las diez se celebrará un solemne oficio á grande orquesta, panegirizando las glorias de la Virgen el jóven orador de esta capital el Pbro. D. Joaquin Lluch : por la tarde se bailarán danzas del país con cocas, y á las diez de la noche se empezará el baile público, prolongándose hasta el amanecer : una porción de familias atraidas por el deseo de disfrutar de tan lucida funcion pasan á aquella villa en el vapor Elba, que saldrá de este puerto el dia 3 del actual.

El Áncora, 2 d’agost de 1850

BANYS DE MAR

Baños de Oleaje

Reproduïm un article de Josep Soler i Cartró que fa referència als primers banys de mar que es feien a les nostres platges i que, probablement daten en la època de la seva joventut, és a dir, vers la segona meitat del segle XIX, vivències que Soler acostumava a explicar a les pàgines del seu setmanari. Per tant, les fotografies que hi he posat no corresponen a l'escrit, ja que són molt més posteriors, però també reflecteixen un temps on prendre el sol encara no estava de moda, però el poble ja començava a ser lloc d'estiueig reconegut. L'article diu així:

Antiguamente principiaban los baños en esta playa el dia 18 de Julio, fiesta de Santa Marina, a cuya santa se obsequiaba en su altar de la ermita de San Sebastián con Rosario al anochecer de la vigilia, precedido de pasacalle por la banda de música y con Oficio el día de la fiesta.

Los baños en la playa, en aquellos tiempos, sólo se permitían por la noche; desde la Punta a la calle de Carreta era el espacio destinado a las señoras y, desde la calle de San Pablo a la Bassarodona, lo era para los caballeros, presenciándose escenas pintorescas, pues grupos de señoras y de jóvenes, provistos de cuévanos con ropa, se dirigían al baño, aprovechando el clarear de la luna, entre cantos y chillidos, siendo ello en extremo divertido; no se permitía bañar juntos hombres y mujeres, orden de la autoridad que se respetaba durante la temporada que era sólo de uns quince días; solamente se disimilaba que las jóvenes, al contraer matrimonio, tomaran su baño fuera de época, comentándolo el vecindario con la fracesita: “Mira tú, fulana se ha bañado”, queriendo significar: “Fulana mañana se casa”.

Josep Soler i Cartró. L'Eco de Sitges, 21.VII.1929

TURISMO EN SITGES

De com ha canviat tot els darrers anys...

Donant un tomb per la nostra vila, m'ha vingut de gust esbrinar com es va iniciar el moviment turístic a casa nostra i què fou el que interessava a la gent que ens visitava.

Es diu que tot va començar quan els gustos de la societat que acudien als balnearis, s'anaren decantant a fer banys de mar, ja habituals a Santander, San Sebastián i Sitges. (!) Ja el Doctor Gaietà Benaprès aconsellava aquesta pràctica, que evidentment es va anant popularitzant. (Les dames es banyaven en una zona i els homes en una altra, com havia de ser).

Amb l’arribada del ferrocarril el 1881, l’accés a la vila millora, i a aquest canvi li hem de sumar inequívocament l’arribada de Rusiñol. Rusiñol és un clar exemple per entendre la popularització dels destins litorals catalans i especialment de Sitges. Amb la fugida de l’ambient que es respirava a Barcelona, a la nostra vila hi troba el lloc idoni per a desenvolupar els seus interessos artístics i serà un dels principals responsables en popularitzar aquest destí, primer entre les seves amistats i posteriorment entre els seus coetanis i finalment entre una primera corrent d’estiuejants.

Entorn a Rusiñol i el seu cercle, anirà arribant a Sitges aquesta creixent colònia d’estiuejants burgesos de la propera Barcelona, a la que s’unirà posteriorment una incipient colònia d’estrangers, atrets també per la vila, les seves platges i l’ambient bohemi que es respira.

En aquells anys i en els posteriors, tindrà lloc la conseqüent construcció de grans residències burgeses, configurant un nou front costaner al municipi.

Això va portar algunes conseqüències, ja que en un primer moment aquesta ‘invasió’ de nous residents d’estiueig que contrastaven amb les formes de vida més purament locals, va permetre en certa mesura, la creació de nous llocs de treball, vinculades directament a les cases senyorials, i evidentment, amb tot el referent al projecte de ciutat-jardí de Terramar, que no se trata de la simple construcción de un hotel o de un casino rodeado de un parque más o menos extenso y más o menos alejado de un centro de población, sino de una plana total de ciudad de reposo, al estilo de las urbanizaciones modelo de las costas pacífica y atlántica americanas.[1] Aquesta ciutat-jardí o ciutat del repòs, va ser construïda amb molta cura i de forma minuciosa, tenint en compte el traçat dels carrers, els xalets, els hotels, etc. En paraules del mateix Francesc Armengol, autor i propietari de la idea, volia que Terramar fos Atenas y Niza fundidas, però per problemes econòmics, l’obra no es va veure del tot acabada.

La cosa amb el temps ha canviat... l'apropament amb l'àrea metropolitana i tots els fàcils accessos d'avui en dia han fet que aquell encant de vila marinera (amb la seva important indústria sabatera) hagi desaparegut. Sovint puc pecar de nostàlgic, fins i tot nostàlgic d'un temps que no he pas viscut, però el contrast de l'abans i l'actual és considerable. Fins i tot amb prou feines recordem el nostre passat mariner i pagès i molt menys encara el passat industrial de fàbriques de calçat.

Turismo en Sitges!

A la imatge: Visita de Rubén Darío a Sitges. Grup d'intel·lectuals davant l'estàtua de El Greco., amb Santiago Rusiñol al capdavant. 1913

[1] Signat per O. A. P. Barcelona Atraccion, febrer 1921